Entres
en qüestions existencials per,
no dir que, no te'n surts.
Per què hi entres, doncs?
Busques el més enllà i,
les respostes precipiten,
alleugereixen,
freguen suaument
les cavernes tenebroses
del pensament que,
de tant humà, vol
accedir a dimensions humanament
desconegudes.
La vida,
plenament viscuda,
essencialment reconeguda,
brutalment pròpia,
en tots i cadascun dels sentits,
és la resposta
que satisfà, i ens allibera
de cometre l'etern,
indesitjable error,
de deixar-la succeir sense,
ni tan sols,
tastar-la.
Fugint de criteris d'utilitat,
alberguem-nos en l'ara i aquí
i fent i desfent sempre,
foragitant pors i inseguretats,
confiant en la nostra pell i
tot deixant fer al pròxim,
desgranem el concepte,
perseguim l'infinit
i trobem-nos, tot
reomplint-nos.
Al capdavall, ser de nosaltres -i dels altres- és el que ens fa esdevenir tal i com som.
