AUTOCRÍTICA

Insegura de mi mateixa. Aquesta absència d'autoconfiança és bàsica per reafirmar-se en allò que es creu, i jo sóc molt incerta del que penso i sento. Sempre ho he sigut, però suposo que es manifesta més ara, just quan necessito saber quina mena d'explosiu tinc al cap. Preguntes que només puc respondre'm jo, teòricament, se'm plantegen totalment abruptes i em produeixen atzucacs constantment. A això s'hi ha de sumar la meva poca capacitat de síntesi i la simultània sensibilitat en la gravació mental de films de guió absolutament anàrquic, regides únicament pel seu propi peu i la seva interacció amb el meu parè. Tampoc deixa de destacar el meu gust per menjar olles i tarros, i la meva desgana en polles i carros. És curiós com faig rodar les idees pel cervell, tot sacsejant-lo i degradant-lo i convertint l'astronomia en el seu rutinari ofici; fent-ne un talentós òrgan capaç de fixar-se en un estel i observar-ne totes les seves inquietuds fins a oblidar-se'n de les pròpies. També el considero un introvertit, al qual la covardia el reté per sobre de qualsevol altra deficiència o qualitat en el seu defecte.

Intento esbrinar què s'amaga rere una realitat sentimental tan aïllada com aquesta i encongint-me sota el teixit de la por d'imaginar que qualsevol nit pot sortir el Sol o qualsevol dia pot cesar de brillar per sempre.