L'energia no es crea ni es destrueix, es transforma

Sempre ha existit una mena de ràbia dispersa i extesa pels carrers de les poblacions, a les xerrades dels bars o als dinars familiars. Fa anys que molta gent s'ha adonat del funcionament de les coses, de les maldestres accions dels governs i del paper dels bancs en aquest capitalisme asfixiant. Sí, és cert. I també ho és que a vegades aquesta mena de fúria compartida que portàvem moltes al nostre interior precipitava en forma de moviments socials o emprenia organitzacions o fins i tot s'unia de cop i volta per a fotre uns quants crits a la Plaça Sant Jaume.

Però el 15M ha girat la truita. El 15M és la data que marca l'inici d'una nova era en la lluita per la justícia. La data en què la indignació va emergir-nos a totes de les artèries i, impulsada per la col·lectivitat, va transformar-se en acció. Però no en una acció puntual i -potser en part, si m'ho permeteu- inefectiva, -tot i que sortir al carrer quan toca ja tingui un mínim efecte inherent-, sinó en una mobilització amb cos que ha anat in crescendo, en la qual de mica en mica la unió ha anat fent la força. I com tota força té associada una energia. Hem passat de la reflexió personal i espontània, del cafè de la tarda amb el company de pis discutint sobre les retallades, de la lectura de la premsa en la qual la secció economia cada dia tenia un gruix més imponent, de la semi-passivitat en la què ens trobàvem, a la creació d'un -o molts- fòrums d'opinions on tothom hi està tenint cabuda, i no només tu i el veí, sinó tothom. Tothom perquè, al cap i a la fi, tot aquell qui s'apropa a algun dels molts punts neuràlgics del moviment 15M perceb una mica d'aquesta energia que s'ha desfermat. Tasta l'ambient polifacètic de les acampades, llegeix la creativitat i la imaginació amb què les Indignades expressen els seus motius i aprèn, en definitiva, para la seva atenció en frases o discursos que li fan veure nous horitzons, o potser vells que havia abandonat ja feia anys perquè ningú es dedicava a recrear-los d'una manera tan contundent i real com el moviment del 15M. És qüestió d'obrir la ment. Que totes en tenim, i ara és el moment de pensar i dir la nostra, perquè hi ha gent que ens escoltarà i gent amb actitud i ganes de construir alternatives, i potser no es quedi en una simple idea, com quan preníem la birra amb la col·lega i deliràvem imaginant maneres socials de funcionar totalment distintes.

Aquesta energia que s'ha gestat a les principals places dels pobles no morirà. Fem cas dels físics i els químics que diuen que l'energia ni es crea ni es destrueix. Es transforma. La situació actual ens va infondre la ràbia; la ràbia que després de les converses amb els amics a l'hora de dinar, ara s'ha transformat en acció. I l'acció ha estat, de moment, treure'ns a moltes del sofà i desenvolupar un projecte de conseqüències probablement enormes per a la humanitat. Molta gent ha deixat la letàrgia enrere, molts també han reprès la lluita que varen realitzar de joves, perquè ara es veuen capaços, ara sí, ara entre totes podem. Ara toca crear xarxes locals de debat, assemblees a cada localitat, unides. Unides amb pluralitat d'idees, amb ideologies diverses, però que comparteixen la fúria del 15M i el lema que deia alguna cosa així com que no som mercaderia en mans de polítics i banquers. S'ha d'aprofitar aquesta empenta. Perquè de l'empenta en podem treure molt benefici. Però no parlem econòmicament com els del poder, que és el que sempre cerquen, sinó cultural i socialment.