"Una altra mirada a l'educació" - Jordi Mateu

Vinc d'una xerrada d'en Jordi Mateu sobre formes alternatives d'educar i em disposo a fer una reflexió personal sobre el tema. 

Han estat dues hores intenses, intentant comprendre què s'amaga rere una visió diferent, una manera distinta d'educar que s'allunya de la convencionalitat de la institució escolar actual i la que sempre ha existit.

L'escola esdevé un òrgan basat en la cultura de l'obediència, de l'escoltar el dictat, creure'l, empapar-se el cervell d'idees externes a la pròpia persona i vomitar-les després el dia de l'examen. En l'avaluació, l'alumne és jutjat. És un control que decideix sobre la capacitat de la persona per avançar matèria i la submergeix en un ambient de tensió, de nervis, d'inseguretat, de por i de competitivitat.

Només tenint en compte aquest primer punt podem veure com el sistema d'aprenentatge actual no estimula l'alumne a buscar per si mateixa, a portar el seu ego al més enllà i topar-se amb els obstacles del camí, a regirar allò que l'envolta intentant trobar nous objectes, a escapar-se de la norma, a creuar-se amb nous camins pel seu propi peu o, en definitiva, a experimentar, a viure per aprendre i a treballar per viure.

A més a més, l'escola agrupa els i les alumnes per edats, una lògica irracional que no té cap relació amb el grau de desenvolupament de cada alumne, amb la intel·ligència de cada persona, amb la gestió de les emocions o amb la forma d'aprendre de cadascú. Es podria considerar un centre en el que no es busquen les habilitats personals de cada alumne sinó que la seva funció es basa en crear còpies a les quals s'infonen uns interessos estèrils per tal de servir a la societat en allò que sigui necessari. Així, cadascú se sent atret per uns estudis de forma totalment artificial i lluny d'allò que la persona necessita per assolir la felicitat i la veritable realització personal.

En la mateixa línia, l'infant creix amb un síndrome d'inferioritat respecte de l'adult perquè aquest s'hi imposa, i li fa creure que el petit és incapaç d'aprendre per si sol, que necessita una base, una guia i uns límits que ordenin com i per on s'ha de moure i fins a quin punt ho pot fer, i que tot això ho trobarà a través de la mà dels pares i a l'escola, tot asseient-se en un pupitre i parant l'orella a l'explicació monòtona i desmotivant del mestre.

No obstant, aquesta forma de desvirtuar l'energia dels nens i les nenes no és més que una arma per amainar el seu potencial creatiu i d'aprenentatge. Una nena de quatre anys, per exemple, té motivació per tot allò que l'envolta, rep estímuls amb tot allò que toca, olora, veu, sent i mira, li agrada jugar i imaginar-se historietes amb el que es creua. Per als adults, la petita està dins la bombolla de felicitat pròpia de la infantesa i de la innocència. I és cert. Però el que no veuen és que aquest experiment personal és infinitament enriquidor per a l'infant, que a través d'aquestes vivències se li desperten interessos. En paraules de Jordi Mateu, "l'¡nfant "vibra" amb una cosa o altra, amb la lingüística o amb la matemàtica" i això serà el que a la llarga el motivarà i l'interessarà per a iniciar-se en uns estudis vius i superiors, a mesura que vagi creixent intel·lectualment. Però no serà pel dictat del professor ni per la mà dura del pare ni pels consells de la mare. Serà per pròpia voluntat, i això serà realment aprendre. Això no vol dir que els pares i els educadors no hi posin cullerada en la formació de l'alumne. Són elements claus per a orientar-lo si cal i intervenir comunicativament amb l'infant si aquest experimenta accions mediocres o deixa de desenvolupar els valors bàsics humans. Tot i això, no portarà les rendes sinó que deixarà la persona que camini lliurement per graveta, fang i ciment i que a través dels diferents sòls per on es desplaci i amb aquell amb qui es relacioni, sigui educat.

L'educació alternativa es basa en la felicitat personal des de la infància. La no-dependència d'un ésser considerat superior per a experimentar i aprendre i en la superació i el canvi personal a través de les vivències i les experiències d'hom, fugint dels llibres de text i les obligacions de les escoles públiques i lliurant els infants a ambients relaxats, sales amb els equipaments adequats per a que cadascú desenvolupi les seves afeccions i lliures de la influència social, de la competència i de l'asfíxia i la pressió del sistema rutinari, empalagós i normatiu actual, que converteix en fracassos persones que podrien apropar-se a l'èxit tot educades d'una manera diferent.