divendres, 14 de setembre del 2012
Estèrils, egoïstes, alienats, indiferents
La gent no té cor, no té sentiments; no té amor. Tot el que tenen és estèril, és en va, no té essència, només és matèria invisible, insípida, incolora, giravoltant l'atmosfera. La gravetat els fa seus i ni se n'adonen. Ni se n'assabenten que la pròpia naturalesa els empresona de per vida. Ni tenen la més remota idea, el més íntim pensament que d'un cop de vent poden elevar-se i aèriament desplegar-se per dins. Deixar anar el pensament, aprofundir sobre els seus orígens, conèixer-se, donar-se a conèixer o donar-se de la mà d'una noia que plora asseguda en un banc. La gent no té vida; no saben ni el que és. Té egoïsme i indiferència. Egoïsme alienant.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Em trec el barret jajaja.
ResponEliminaM’agrada aquest petit escrit, com t’expresses i vomites el que sents i penses. Penso com tu, no t’enganyaré, molt poques persones coneixen realment què és viure i disfrutar! Vivim enganyats i enganxats a aquest sistema, agradi o no, però poc a poc hi ha més força col•lectiva que ens envolta i ens empeny a continuar endavant. Un canvi és possible però encara queda molt de camí per avançar. De moment, ara per ara només podem anar observant la crua realitat, triant amb qui compartir, amb qui lluitar, amb qui viure, amb qui experimentar, amb qui intercanviar, etc. I evidentment, no només quedar-t’ho mirant, sinó que a seguir lluitant fins al final.
I no res, la força fa la unió diuen jajaja! Fa poc que volto per aquest món de bloggers i no en tinc ni idea.