dimarts, 11 de setembre del 2012

Reflexions sobre la Independència

M'agradaria fer una reflexió referent a totes aquestes que us mostreu tan apàtrides, antinacionalistes o insubmisses culturalment.

Quan el català es troba penjant d'un fil per la legislació espanyola, com reaccioneu? Quan al País Valencià prohibeixen l'emissió de TV3 i Maó passa a ser Mahón? Quan l'espoli fiscal és evident, com us sentiu? Quan formem part d'un Estat que engendra un odi envers el

 nord-est de la península, què en penseu? Quan la cultura que s'ha arrelat a aquesta terra ha sobreviscut recentment a una Dictadura feixista, a una persecució durant segles, a un menyspreu pel centralisme existent, i ha reflotat clandestinament des de la penombra. Què n'opineu?
Realment teniu tant poc a veure amb tot això? Quan un nacionalisme unitari, com és l'espanyol, tracta d'ignorar el desig de pobles d'autogestionar-se i autoorganitzar-se, ens hem de mostrar d'esquenes a una lluita per la pròpia llibertat de decisió? No podem pensar que el canvi social arribarà abans de la mà d'un territori petit que no del govern d'un Estat presó de pobles?

No parlo de 'Tot per la Pàtria', parlo de canvi social, de justícia, d'autogestió, d'autodeterminació, de cultura de base, de lluita popular i d'ofegar Estats que orgànicament són de per sí opressors, homogenis, centralistes i que perllonguen l'existència de classes socials. No crec que la independència hagi de ser només de l'Estat espanyol. També és independència parlar de ser insubmissos als mercats financers, a la Merkel i a tota la pantomima que ens sotmet al jou dels diners.

Parla qui fa anys havia arrencat algun cartell de "independència i socialisme", per trobar-ho massa tòpic i un poc soviètic. Però si alguna cosa considero que és necessària és la reflexió, i la reflexió a temps.

Salut i bona Diada a totes! Visca la Terra i mori l'Estat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada